No puc deixar de mirar-te els ulls, els teus ulls blaus com el cel, que em tenen
hipnotitzat.
No t’has adonat de que no t’he tret els ulls de sobre des que t’has assegut
a la taula del davant. Tens la mirada fixa en el teu mòbil, però no sé que
estàs fent perquè jo només puc mirar-te
els ulls.
T’has aixecat i pagues el café que t’has pres. Aquest és l’últim instant en
que veig els teus ulls. Et gires i surts per la porta. Probablement ja no et
tornaré a veure mai més, d’aquí un temps ja ni me’n recordaré d’on et vaig
veure, de que portaves, si erets rossa o morena, només recordaré aquells ulls
que m’han transportat al paradís.
