La miro i m’enfado, porta les meves sabates, la meva brusa i el meu perfum.
Quan vivíem a casa dels pares compartíem roba, jo pensava que amb el temps això
canviaria, però ara, anys després, encara ve a casa meva quan necessita alguna
peça de roba.
Mentre es mira al mirall observo els seus moviments i gestos, ha crescut
molt físicament i sobretot ha madurat, però en el fons segueix sent la mateixa
nena de sempre i m’encanta. La miro i em porta un munt de records feliços de
tota la nostra vida, de la infantesa, l’adolescència i l’adultesa.
Sempre serà la meva petitona a la que he de cuidar, per això sempre que em
necessita sap que la rebo amb els braços oberts encara que em faci enfadar.
Per molts anys Marta, t’estimo moltíssim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario