Intento ocultar els meus sentiments cap a ell, però deuen ser massa
evidents, perquè quan els nego em diuen: Però
si cada cop que sents el seu nom, t’estremeixes.
I és que no em puc treure del cap la urgència amb la que em besa, la
necessitat que transmeten els seus ulls quan em miren, les seves mans
estrenyent-me contra el seu cos, com per evitar que m’escapi o fugi, com si jo
fos el seu refugi, la seva salvació.
Em faig la forta, però el que ningú sap és que ell és el meu antídot quan
la tristesa m'afligeix, quan la melancolia em bressola entre els seus braços. Ell
està aquí per donar-me la seva felicitat.

No hay comentarios:
Publicar un comentario