Encara no he obert els ulls, estiro el braç cap al teu cantó del llit, però
no et trobo. Obro els ulls, et busco, però no hi ets.
El sol entra per la finestra i il·lumina tota l’habitació. Els rajos del
sol xoquen amb els llençols blancs, veig el buit que has deixat quan has
marxat.
Encara estic estirat al llit quan començo a escoltar la lleu música del
piano. M’aixeco i obro la porta, a mesura que m’apropo a la sala d’estar la
música sona més forta. Vaig descalç, entro poc a poc, per no fer soroll. Estàs asseguda
davant del piano, abstreta del món, les mans et van soles i estàs despullada. Estic
segur que t’has llevat corrents perquè estaves inspirada.
Han passat molts anys, però encara ara em sorprèn com et neix la inspiració
desprès de les nits que fem l’amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario