El meu món. El seu món

El telèfon comunicava, com les cinc vegades anteriors que l’havia trucat. Però en l’últim moment va despenjar el telèfon.

-Ho sento però ara no puc parlar, estic molt ocupat, ens veiem després.

-D’acord amor... Et trobo a faltar... T’estimo

Però abans de que pogués acabar la frase ja havia penjat.

Vaig decidir ficar-me a la dutxa, per relaxar-me i aclarir-me les idees. Però llavors va ocórrer. Això que segur que ens ha passat a tots algun cop. Plorar dins la dutxa, per a que les nostres llàgrimes es confonguin amb l’aigua i ningú pugui descobrir els nostres sentiments. 

Només una frase em va venir al cap;

“M’agradaria ser el centre del seu món, com ell ho és del meu...”