Camino pel carrer a les tantes de la nit. El terra estava humit, havia
estat plovent durant tota la tarda, sort que ja ha parat, m’he deixat el
paraigües casa. A aquestes hores no hi
ha ningú, només se senten les meves passes, els meus tacons ressonen entre les
cases.
De cop sento alguna cosa darrera meu, em giro i veig un home en la
llunyania, camina a poc a poc, però en la mateixa direcció que jo.
Segueixo caminant, ara una mica més ràpid, el cor em va a mil per hora i
una estúpida por em recórrer el cos. Instintivament em torno a girar, però ara
ja no veig ningú. Respiro tranquil·la.
Sense previ avís sento un fort dolor a l’esquena, un dolor sec i punxant. Una
mà em tapa la boca, intento cridar però la mà m’oprimeix. Vaig sentint aquest
dolor repetides vegades l’esquena i veig
com el bassal d’aigua del terra es ve tenyint de vermell.
Caic al terra. De cop fred. De cop foscor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario