Ella es mirava l’escena des del sofà

Ella es mirava l’escena des del sofà. Ell jugava amb les seves nebodes, les agafava i es tirava pels aires, els hi feia pessigolles, cantaven i corrien, només es sentia un so, les rialles d’elles, plenes d’alegria i excitació, i les rialles d’ell, encara que se’l veia molt feliç, ella, que el coneixia prou bé, podia veure que estava fent ho tot amb molta cura, per a que elles s’ho passessin bé, però no patissin cap mal.

Ella es mirava l’escena des del sofà. Mentre es reia de la situació i contagiada per les rialles d’ells tres, els ulls se li omplien de llàgrimes d’emoció i en aquell moment es va veure que ell seria un molt bon pare. Eren molt joves, però en aquell instant es va adonar que volia que ell fos el pare dels seus fills.