Records

Passejava pel carrer, recordant la seva joventut, quan jugava allà, per on ara només hi passaven cotxes. Recordava que allà el va conèixer, feia cinquanta anys, però era com si l’estigués veient en aquell moment. Ell estava recolzat en una paret, ella l’havia vist des de l’altra punta del carrer i ja no li va poder treure els ulls de sobre durant tota la seva vida, fins que ells va marxar per sempre. Quan ella va passar per davant seu ell se li va apropar i li va dir

-No et conec, però sé que seràs l’amor de la meva vida- Es va espantar, però sabia que ella sentia el mateix.

Des d’aquell dia ja no es van separar més, fins que ell es va morir. Quan aquest pensament li va creuar el cap, es va sentir trencar per dins. Volia marxar amb ell.

Es va posar a creuar el carrer.

Degut a la seva sordesa, causada per la seva avançada edat, no va sentir com el camió tocava el clàxon.