Són les vuit del
matí, fora comença a fer-se de dia, els primers rajos de sol entren per la
nostra finestra, no vam tancar bé la persiana ahir.
Al llit estem els
dos dormint, però la llum em dóna justament a la cara i em desperto. Et descobreixo
al meu costat, abraçat a mi amb molta força, sento el teu alè al meu coll i el
teu cor bategant lentament darrera meu.
Dec haver fet algun
moviment perquè t’has donat la volta, mentre del teu coll surt sortia un gemec
gutural , semblava una queixa. Aprofito per girar-me, m’adono que els meus ulls
s’han acostumat a la tènue llum que entra per la finestra i et veig el rostre
perfectament.
No t’has girat del
tot, estàs boca amunt, no puc evitar observar-te, estàs tant tranquil, tens un
lleu somriure a la cara, deus estar somiant en alguna cosa agradable, espero
estar en aquest somni.
La teva respiració
es va fent poc a poc més forta, fins a convertir-se en uns lleus roncs, tant
característics de tu. Paro la vista en cada detall, els ulls sense cap arrugues,
el teu nas que tant m’agrada, les galtes amb uns petits tons rojos i aquest
somriure que no desapareix.
Miro el rellotge
que tens a la teva tauleta de nit i veig que ha passat una hora, ja són les
nou, però per mi el temps s’ha aturat mentre et mirava.
De cop obres una
mica els ulls i em mires, acostes la teva mà a la meva cara. No m’havia adonat
que les llàgrimes feia estona que em brollaven
dels meus ulls, és tanta la teva bellesa quan dorms que no puc evitar
emocionar-me.
Tu segueixes eixugant-me
les llàgrimes i, amb aquell somriure
encara als llavis, em beses la cara i em dius “Bon dia amor”, mentre ens fonem
en una abraçada d’aquelles que fan que siguis feliç durant tot el dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario