Ell estava assegut al pati de la universitat.
Un lloc molt gran, amb arbres fruiters, estanys i gats, més que un pati
semblava un parc.
La gent passava pel seu costat però ningú el
mirava. Ell s’apropava a tothom però ningú reaccionava a la seva presència. Quan
casualment la seva pell es fregava amb la d’algú altre, aquest només sentia un
calfred , però quan es girava per veure que l’havia provocat no veia res.
Es sentia sol i desubicat, però això no era
res nou, ja es sentia així abans de llançar-se per aquell balcó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario