Malson

Passejava pels carrers d’aquella ciutat estrangera, veia gent diferent, es perdia pels carrers desconeguts, sense saber on es dirigia, deixant-se emportar per la intuïció mentre l’eufòria li recorria el cos.

Sense saber com, va arribar a un parc ple de gent, es va parar a escoltar les converses que mantenien entre ells, aleshores es va a donar que no entenia res, que no sabia on estava i que no podia preguntar a ningú perquè no es podia comunicar.

Va començar a sentir que s’ofegava, la gent el mirava però ningú feia res. Intentava demanar ajuda però no sabia com. Va caure al terra, no podia respirar, es va sentir morir, amb una angustia molt forta al pit, una desesperació enorme.

Llavors, es va despertar.