El despertar

Desprès de tres mesos es va despertar. Va tenir un accident agònic que va estar a punt de causar-li la mort.

Quan va obrir els ulls estava totalment desorientada. Dins d’una habitació desconeguda, quatre parets blanques, molts tubs enganxats pels braços, un fort dolor al cap, una màquina produint un xiulet persistent i continu i una mà agafant-li la seva amb força.

Va parpellejar amb dificultats, ja estava una mica més orientada. Va seguir amb la mirada aquella mà coneguda i arrugada pel pas del temps, un braç nu, una espatlla d’home i aquella cara, amb la qual no havia deixat de pensar des que va recobrar el coneixement.

Allà estava, el seu avi estimat, amb aquell somriure tant característic seu, mirant-la als ulls, li va dir- Bon dia princesa, devies estar molt agust, has dormit molt-.

I els dos es van riure com mesos enrere, quan s’acomiadaven abans que ella marxés amb el cotxe.