miércoles, 2 de octubre de 2013

Vent a la cara



Una sensació que feia temps que no tenia li va recórrer el cos, quan aquell cop de vent li va donar a la cara.

No havia vist l’Àlex des de l’estiu, només s’havien escrit per mail i enviat alguna postal.

Ara que s’acostava l’hivern, cada dia el trobava més a faltar, a ell i als dies d’estiu. Quan anaven amb moto a la platja i la brisa marina els bufava a la cara.

No hay comentarios:

Publicar un comentario